dimecres, 30 de març del 2016
dilluns, 7 de març del 2016
'La descoberta Catalana d'Amèrica' amb Norbert Bilbeny
El proper 18 de març a l'auditori de Guardiola de Font-rubí el Norbert Bilbeny ens parlarà de l'altra versió de la descoberta d'Amèrica. Us hi esperem.
dilluns, 22 de juny del 2015
dissabte, 9 de maig del 2015
Miquel Sellarès parla sobre Estructures d'Estat
El proper divendres, dia 15 de maig a les 19:30 a la cooperativa de Guardiola, l'associació Empelt organitza una xerrada sobre " Estructures d'estat" amb Miquel Sellarès. Vegeu a continuació l'anunci del cartell.
dimarts, 14 d’abril del 2015
Religió a l'escola?
L'associació Empelt us convida a assistir al proper acte, el divendres dia 17 d'abril, entorn el debat suscitat per la llei Wert d'educació.
diumenge, 15 de febrer del 2015
Èxit de públic al recital de Joan Vinyoli
Vegeu les imatge de l'acte:
Recital de Joan Vinyoli
31 DE GENER: RECITAL VINYOLI
O
L’ESFORÇ PER FER ACCESSIBLE UNA POESIA DE GRAN QUALITAT.
Repetim en la primera part d’aquest
comentari la crònica presentada al
Montònec, però voldríem oferir als
nostres lectors una més àmplia reflexió sobre el sentit del recital i
l’experiència viscuda pels col·laboradors.
EL
RECITAL
Amb el títol POEMES D’ALGÚ QUE TORNA DE MOLT
LLUNY es va celebrar al Centre
Recreatiu el centenari de Joan Vinyoli, dins el context de les festes de Sant Vicenç.
Aquest acte ha mantingut la
continuïtat amb els homenatges que
Empelt ha dedicat a Josep M. de Segarra i Salvador Espriu. Existia,
però, la dificultat que la poesia de Vinyoli no és fàcil d’entendre a primera
vista i per això es va posar interès a fer-la accessible.
Després de la relació d’agraïments
adreçats als col·laboradors i en especial al patroocini de Joan Càlix,
constructor i a Pere Joan Galimany, electricista, la presentació va oferir al públic unes pistes d’interpretació. Calia,
a més, crear un clima que animés al gaudi i desig d’entrar en el coneixement d’una poesia de gran qualitat.
L’AMBIENTACIÓ
L’escena era presidida per un retaule fet
per Manel Corbella, que evocava el paisatge on es va desenvolupar bona part de
l’obra vinyoliana. Es va acompanyar el recital d’un guió que anava informant de
l’obra i il·lustrant els poemes. Van completar l’ambientació la il·luminació,
amb els focus cedits per Raimon Corbella i una sintonia musical amb peces de
Bela Bartok.
Tanmateix, com a novetat singular hi hagué
l’actuació musical dels germans Josep M. (veu i guitarra) i Mercè Pi (veu i
clarinet) acompanyats al piano pel professor Fernando Zonda. Josep M. Pi va
posar música a cinc poemes que marcaven uns punts importants del guió. Amb
ells, tant els poemes cantats com la mateixa obra de Vinyoli adquirien una
noblesa i profunditat que van entusiasmar els assistents.
ELS PROTAGONISTES
El recitat de poemes, correcte i emotiu en molts moments,
va ser realitzat per Neus Amat, Àngels Cererols,Manel Corbella, Josep Faura,
Joana Faura, Josep Font, Anna Llovera, Josep M. Verge,Guillem Villarroya. La direcció
i el guió eren Josep Faura. L’acte el va presentar la Sònia Rubió i el Manel
Corbella. Jordi Manyà va col·laborar en el
control de la música i el desenvolupament del guió i Senén Jaramillo em
el muntatge general i el so.
L’acte va ser molt aplaudit pel
públic, integrat, en bona quantitat per
familiars i amics dels rapsodes i gent de la Vilafranca. Molt poca gent de
Guardiola, cosa que obliga a reflexionar sobre el paper i la trajectòria
d’Empelt a Font-rubí.
Tanmateix, tots vam coincidir a dir
que Vinyoli ens havia interessat profundament
i d’una manera especial; que
l’esforç havia valgut la pena. Hi hagué unanimitat a considerar que si havia
oportunitat de repetir el recital, valia la pena pensar-hi.
PER QUÈ UN
RECITAL DE POESIA?
La preparació de l’acte va demanar un
esforç per part dels organitzadors. Això significa que ens preguntem, un com
més, sobre la utilitat d’emprar-hi tant de temps i energies. La resposta va
lligada a un aspecte més de les finalitats que es proposa la nostra entitat.
L’acte
pretenia presentar l’evolució interior de
l’home Vinyoli davant del fet de l’existència, les seves contradiccions, el
desig de trobar la plenitud, el paper de la Natura i el treball mateix de la
poesia per a expressar-ho. Vinyoli és d’’una passió continguda, d’una lucidesa
implacable i d’una radical sinceritat quan mostra els seus sentiments, les
seves pors i les esperances. No era fàcil fer arribar aquest missatge al
públic, però creiem que l’ambientació i la qualitat bàsica dels intèrprets van
ajudar a suscitar una admiració pel to i l’alçada del discurs poètic i a fer coincidir els assistents, d’una manera o altra, amb l’esperit vinyolià.
Aquesta hauria de ser la finalitat
bàsica de tot recital, més enllà de l’encanteri que provoqui un determinat
tipus de representació. Al nostre entendre “fer cultura” hauria de tenir, en d’altres,
aquesta direcció que cerca en tot moment el respecte que es mereix el públic.
Josep Faura
divendres, 23 de gener del 2015
"Poemes d'algú que torna de molt lluny". Recital de Joan Vinyoli
El proper dissabte 31 de Gener, l'associació Empelt ha organitzat un recital poètic del poeta Joan Vinyoli de qui l'any passat es va celebrar el centenari del seu naixement. L'acte tindrà com a convidats especials els cantants Mercè Pi i Josep M. Pi.
Us hi esperem a tots. L'acte se celebrarà al Centre Recreatiu de Guardiola de Font-rubí a les 20:00h.
diumenge, 5 d’octubre del 2014
Les titelles Marduix a Font-rubí per commemorar el Tricentenari de 1714
L'associació Empelt ha organitzat un acte per commemorar el Tricentenari del 1714 a Font-rubí. El grup de titelles Marduix representarà els actes de la desfeta de 1714. Tant adults com quitxalla esteu convidats dissabte dia 11 d'octubre a les 19h. al centre cultural i recreatiu de Guardiola. Hi col·laboren l'Ajuntament de Font-rubí, caves 1+1=3, Celler Josep Piñol i Restaurant Güell.
dilluns, 18 d’agost del 2014
Crònica del cinefòrum de "Catalunya Über Alles"
Associació Empelt: 18 de juliol 2014
Fòrum de la pel•lícula “Catalunya über alles”
o Catalunya per damunt de tot.
La pel.lícula, dividida en tres episodis, estava programada amb intenció perquè descriu el racisme latent en una Catalunya teòricament liberal i respectuosa amb les diferències.
En el primer episodi s’assisteix al pràctic llinxament d’un violador que després de complir condemna torna al poble. La por i el menyspreu atien a la violència. En el segon, la “vista” dels catalans per a fer negocis és imitada pels immigrants que compleixen amb les mateixes regles, però que aleshores hom les veu agressives i “racistes”. És que són negres... Marxen de la població ja que el nou alcalde, racista, els farà la vida impossible. En el tercer, els mitjans de comunicació donen suport a un justicier, de “molt bona família” i alta renda, que mata, quan ja tenia retut, un albanokosovar que el vol robar i s’embolica amb una noia que li fa xantatge i a la qual assassina.
El debat va ser fluïd, amb moltes idees i desig de tornar-hi. Es van detallar els trets significatius de les escenes i es va fer la consideració que per fer net de racisme cal una reflexió acurada de les reaccions i la situació de les persones. Hi va acudir prop d’una trentena de persones i es van quedar al fòrum unes 15.
S’hi va convidar els sectors d’immigrants del poble, dels quals van acudir al fòrum en un nombre proporcionalment significatiu
Empelt té la intenció de repetir l’experiència perquè espera que es vagi creant un grup de seguidors.
Fòrum de la pel•lícula “Catalunya über alles”
o Catalunya per damunt de tot.
La pel.lícula, dividida en tres episodis, estava programada amb intenció perquè descriu el racisme latent en una Catalunya teòricament liberal i respectuosa amb les diferències.
En el primer episodi s’assisteix al pràctic llinxament d’un violador que després de complir condemna torna al poble. La por i el menyspreu atien a la violència. En el segon, la “vista” dels catalans per a fer negocis és imitada pels immigrants que compleixen amb les mateixes regles, però que aleshores hom les veu agressives i “racistes”. És que són negres... Marxen de la població ja que el nou alcalde, racista, els farà la vida impossible. En el tercer, els mitjans de comunicació donen suport a un justicier, de “molt bona família” i alta renda, que mata, quan ja tenia retut, un albanokosovar que el vol robar i s’embolica amb una noia que li fa xantatge i a la qual assassina.
El debat va ser fluïd, amb moltes idees i desig de tornar-hi. Es van detallar els trets significatius de les escenes i es va fer la consideració que per fer net de racisme cal una reflexió acurada de les reaccions i la situació de les persones. Hi va acudir prop d’una trentena de persones i es van quedar al fòrum unes 15.
S’hi va convidar els sectors d’immigrants del poble, dels quals van acudir al fòrum en un nombre proporcionalment significatiu
Empelt té la intenció de repetir l’experiència perquè espera que es vagi creant un grup de seguidors.
divendres, 8 d’agost del 2014
Visita guiada al Born de Barcelona (25 d'octubre)
L'associació Empelt conjuntament amb l'associació d'avis i l'ajuntament de Font-rubí organitzen una visita al jaciment del Born per conèixer l'emplaçament del setge a Barcelona ara fa tres-cent anys. Vegeu la informació detallada:
dimecres, 16 de juliol del 2014
Catalunya, Über Alles?
L'associació Empelt ha organitzat un cinefòrum per al proper divendres dia 18 de Juliol.
dimecres, 21 de maig del 2014
L'encaix de Catalunya independent a Europa. La realitat del dèficit fiscal
a
El proper divendres dia 30 de Maig, l'associacó Empelt, conjuntament la ANC de Font-rubí han organitzat una conferència-debat amb l'economist Mario Garcia Glück per analitzar el paper de Catalunya en el nou Parlament Europeu després de les eleccions del 25 de maig.
El proper divendres dia 30 de Maig, l'associacó Empelt, conjuntament la ANC de Font-rubí han organitzat una conferència-debat amb l'economist Mario Garcia Glück per analitzar el paper de Catalunya en el nou Parlament Europeu després de les eleccions del 25 de maig.
dilluns, 21 d’abril del 2014
La narrativa del joc en el tombant de segles XIX i XX
Font-rubí,
Dissabte, 12 d’abril
Dissabte, 12 d’abril
Joaquim Capdevila presenta el seu llibre
“Temptats per l'atzar”
Es tracta d’un estudi del tractament narratiu del joc –dels jocs d’atzar
i d’envit- en la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX.
 |
| Joaquim Capdevila |
Capdevila constatava,
d’entrada, una gran coincidència en
l’esquema bàsic plantejat per una gran diversitat d’autors amb ideologies fins
i tot oposades. Va fer una exposició clara
i precisa que invitava a la lectura com si es tractés d’una novel·la: el
jugador i l’addició al joc; la
fixació mental; la superstició; la màgia dels números; els llocs de la bona
sort...; la pèrdua del sentit de la vida, el naufragi de la persona. Va descriure
els tipus de protagonistes: el tafur o jugador professional; l’hereu
rural; el “niño bien”, el cràpula; l’home d’elit: els burgesos i l’aristòcrata
a les acaballes, que mostraven la seva “classe”; el militar i el pagès pobre. I
les conseqüències: l’empobriment, el préstec, els deutes, la violència
entre jugadors i entre ells i els prestamistes... etc. El joc apareixia
com una maledicció blasmada per tothom.
Els canvis socials de
l’època afavorien el joc: capitals que circulen; regularització dels sous i
saber amb què es compta; nous mitjans de comunicació que faciliten anar de
casino en casino; necessitat de noves sensacions; una burgesia que s’inspira en
els costums de l’aristocràcia i una massa social que els imita...
I Barcelona World? Era inevitable parlar d’aquest projecte. Si bé han canviat les pràctiques
“artesanals” i tosques d’abans, avui dia més encarrilades, els elements morals
i socials persisteixen: l’impacte moral contaminant que pot crear en les
classes properes a la burgesia que acudirà als grans casinos, quan ja existeix
una xarxa prou estesa de sales de joc i a Internet; l’impacte físic en un país
petit com el nostre, i a Tarragona, minada per les nuclears, el petroli, Port
Aventura... Els assistents lamentaven l’oportunisme de polítics i sindicats d’agafar
la sort al vol, amb un projecte de dubtosa eficàcia i d’un greuge comparatiu
pel que fa als impostos rebaixats. Es constatava la manca d’un visió neta i
imaginativa del futur.
El llibre es presentarà a l'Ateneu Barcelonès i estarà a la venda en les principals llibreries de Vilafranca.
diumenge, 6 d’abril del 2014
Presentació del llibre 'Temptats per l'Atzar' a Font-rubí, el dia 12 d'Abril a les 20h.
El professor universitari Joaquim Capdevila presentaràr el seu últim llibre "Temptats per l'Atzar", obra que estudia el tractament narratiu del joc produït a Catalunya entre les últimes dècades del s.XIX i principis del s.XX.
dimecres, 26 de març del 2014
Cinefòrum
L'associació Empelt us anuncia el pròxim acte que es realitzarà a Font-rubí. El dia 29 de Març es projectarà la pel·lícula "El Cuarteto".
diumenge, 26 de gener del 2014
Concert a l’església de Santa Maria de Bellver
Grup de Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern
Grup
instrumental “La dolça fusta”
Amb aquest concert l’associació Empelt, volia retre
homenatge al cant gregorià, de llarga tradició a casa nostra, avui molt
atenuada, que manté en determinats sectors l’enyorança de quan es cantava en
les celebracions parroquial, però sobretot a Montserrat.
La gravetat i serenitat d’aquest cant, alternada amb la
dolçor i la fluïdesa musical de la flauta, van fer passar una bella estona al
públic que pràcticament va omplir l’església de Santa Maria de Bellver. La bona sonoritat del temple i la disposició
de la llum hi van ajudar.
El cor van cantar
antífones del cicle de Nadal i el grup de flauta va interpretar, entre
d’altres, una peça del llibre vermell de Montserrat, danses del Renaixement
francès i el madrigal “What
if I never speed”.
Es va comptar amb la plena col·laboració de la Parròquia
en la persona de mn. Josep Puig, que va anunciar el concert en les celebracions
religioses de Nadal i va cedir lliurement l’espai de l’església. El grup de
Sant Just, a iniciativa pròpia, va assumir el concert com un acte més de l’entitat, totalment desinteressat, així com l’edició dels programes que es van repartir. Al final del concert els cantors i músics van ser obsequiats amb cava, coca i xocolata a l’antiga rectoria, de la família Pascual/Serra, constituïda en un element més dels organitzadors de l’acte. Per a Empelt va ser un dia ple de detalls que s’agraeixen.
Al grup de Sant Just i als integrants de “La dolça flauta” se’ls va adreçar una foto dedicada de l’església de Santa Maria.
Invitem, un cop més tothom, especialment els socis, a col·laborar per dotar Font-rubí d’una entitat civico-cultural que estimuli la presa de consciència sobre el nostre entorn immediat -el poble; el nostre país i la nostra cultura.
dilluns, 30 de desembre del 2013
Concert de Cant Gregorià a Font-rubí
L'associació Empelt ha voltgut organitzar un acte de principi d'any amb un concert de Cant Gregorià interpretat pel Grup de l'Ateneu de St. Just Desvern. L'acte es celebrarà a l'església de Santa Maria de Bellver de Guardiola de Font-rubí.
Convidem a thothom a assistir-hi.
diumenge, 8 de desembre del 2013
Josep Pàmies omple l'Auditori de Font-rubí
Conferència de Josep
Pàmies
(22/11/12013)
(22/11/12013)
“TERRITORI, CONREUS I
ALIMENTACIÓ
Per
una agricultura sana i ecològica”.
S’omplí amb escreix, més de 70 persones, l’auditori del Centre Recreatiu. Una agradable sorpresa, justificada pel prestigi de Josep Pàmies entre els sectors ecologistes i interessats pel tractament alternatiu de la salut. La importància del tema i l’interès que desvetllà ens porta a redactar una crònica una mica dilatada.
Donada la diversitat d’assistents, Josep Faura, president va obrir l’acte per presentar Empelt com una
entitat font-rubinenca, nascuda a l’entorn de la consulta del 25 d’abril de
2010 sobre el Dret a Decidir i centrada en la tasca d’ajudar a la presa de
consciència sobre la realitat social i política de Catalunya.
Sònia Rubió presentà Josep Pàmies com una veu catalana,
significada i eficaç, que està en favor
d’una alimentació “meditada, ecològica i sana”, reivindicativa dels valors del
territori i la varitetat dels recursos naturals com les plantes remeieres; i
crítica amb les falles de la medicina oficial
mediatitzada per determinants
interessos i institucions. Situà Josep Pàmies en la línia de catalans –Teresa Forcades,
Teresa Ilari, etc.- defensors d’una medicina alternativa.
Pàmies va denunciar de
primer l’ús dels transgènics, dels plagicides, els herbicides, etc. Una
pràctica que ell mateix havia seguit –pensant-se amic del progrés- i que va
anar abandonant gràcies a una llarga i
contrastada reflexió. Críticà el
tractament errat de malalties, com ara la diabetis, que podria resoldre’s amb
l’ús de la d’insulina procedent de la stèvia; parlà de l’eliminació de la pedra
al ronyó, de l’artrorsi, de la cura de les erosions de la pell, les malalties
oculars, el mateix càncer...; de la importància de l’acupuntura, el valor de la
homeopatia i la necessitat d’una actitud serena i optimista del malalt. Comentà
casos sorprenents, entre ells el d’una llarga vaga de metges que donà com a
“resultat”, la disminució comprovada de morts durant el mig any que va durar.
Ho rubricà amb la indiferència activa o la persecució de les institucions
oficials de tota pràctica considerada no canònica. Insistí en la necessitat
d’una democràcia participativa que controli la política sobre la medicina,
promocioni alternatives i denunciï els privilegis corporatius.
Dedicà la part central de la conferència a la descripció d’un seguit de
plantes medicinals que mostrà arrenglerades
sobre la taula de presentació. Un ús racional, atesa la constitució de
la persona, resoldria moltes situacions considerades irresolubles i eliminaria
la ingestió de medicaments que creen
dependència i que han estat creats per a mantenir en cròniques moltes malalties curables per tal de mantenir el
negoci. N’esmentà moltes: la marihuana, la ruda, l’hipèric, l’artemísia, etc.
De cada una les viurtuts curatives i del
conjunt l’ampla gamma de possibilitats que ofereix una naturalesa per
redescobrir. Va mostrar un profund coneixement del tema i no va defugir la
medicina clàssica. Tanmateix propugnà una sàvia combinació amb la medicina
alternativa com a pas important per a l’equilibri amb la realitat natural. 
Es vengué profusament el llibre “UNA DOLÇA REVOLUCIÓ” de l’Associació de plantes
medicinals, editorial Stevia, Balaguer 2013. El llibre ha estat redactat
per Miquel Figueroa sota la direcció de Josep Pàmies. L’obra relata el procés
personal i de descoberta seguit pel seu autor.
Per a més informació:
dimecres, 13 de novembre del 2013
dissabte, 19 d’octubre del 2013
La vaga de mestres a les Illes Conferència de Sebastià Alzamora
El divendres 11 d’octubre, Sebastià
Alzamora conegut redactor de l’Ara a Barcelona i Mallorca va ajornar el cap de
setmana previst a Mallorca per venir a comentar-nos la vaga de mestres contra
el Decret sobre el Tractament Integrat
de Llengües (TIL). Un gest que se li agraeix.
La vaga, en
concret, ha estat suspesa temporalment i passada a la desobediència civil exercida
a les aules respecte al Decret. Ha durat tres setmanes i ha comptat amb el
suport econòmic majoritari dels illencs,
de molts catalans i valencians i ha culminat amb una manifestació de més
de 100.000 persones en unes Balears que compta amb poc més d’un milió
d’habitants.
 |
| Sebastià Alzamora i Josep Faura |
Alzamora va mostrar
els referents principals de la situació política a les Illes i va comentar amb
detenció el Decret TIL. El govern balear, amb l’excusa del trilingüisme a
l’escola, la qualitat de l’ensenyament i unes enquestes enteses esbiaxadament
sobre l’aprenentatge del castellà, va imposar el Decret que deixa el català com a llengua absolutament secundària.
Segons Alzamora, la
duresa d’aquesta mesura va sobtar els illencs i fins i tot molts sectors del
PP, de caràcter més aviat centrista. La política habitual permetia una immersió
de fet, amb més d’un 80% de matèries en català. Però el fracàs de les opcions
centristes –l’antic PP de Canyellas, Jaume Matas i la Unió Mallorquina
de la M. Antònia
Munar , que compleix condemna per delictes de corrupció- va fer
augmentar l’abstenció i decantar les darreres eleccions en favor de Bauzà,
d’una línia castellanitzant i anti-Països Catalans.
Alzamora ho va
descriure
Alzamora es va
estendre en els canvis dins la composició social de les Illes: el ruralisme
primitiu i empobrit d’abans i després de la guerra civil, el salt donat pel
turisme amb la creació d’una classe mitjana més il·lustrada, amb valors
democràtics i activisme polític, però
també la pervivència de l’antic caciquisme, dels “matons”, que s’ha vist
traduït en els processos de corrupció.
Va ser un acte molt
interessant per la claredat i la capacitat de síntesi del conferenciant. Als
assistents els arribava una notícia de
les Illes, des de dins mateix, que configurava un mapa amb els elements més
essencials. El debat final va ser intens i podia haver-se allargat molt més
Subscriure's a:
Missatges (Atom)