dissabte, 19 d’octubre de 2013

La vaga de mestres a les Illes Conferència de Sebastià Alzamora



El divendres 11 d’octubre, Sebastià Alzamora conegut redactor de l’Ara a Barcelona i Mallorca va ajornar el cap de setmana previst a Mallorca per venir a comentar-nos la vaga de mestres contra el Decret  sobre el Tractament Integrat de Llengües (TIL). Un gest que se li agraeix.

La vaga, en concret, ha estat suspesa temporalment i passada a la desobediència civil exercida a les aules respecte al Decret. Ha durat tres setmanes i ha comptat amb el suport econòmic majoritari dels illencs,  de molts catalans i valencians i ha culminat amb una manifestació de més de 100.000 persones en unes Balears que compta amb poc més d’un milió d’habitants.

Sebastià Alzamora i Josep Faura  
L’acte, doncs, volia ser un homenatge, en el context de “Enllaçats per la llengua” als Països Catalans, a l’actitud militant de pares i mestres de les Illes en contra de la política del PP. Però vam ser una vintena i escaig els assistents. S’esperava una major assistència per part dels mestres, convocats reiteradament i del sector polític de Font-rubí que teòricament hauria de fer seva la causa comuna de la Llengua als Països Catalans  i el rebuig a la política repressiva del PP   

Alzamora va mostrar els referents principals de la situació política a les Illes i va comentar amb detenció el Decret TIL. El govern balear, amb l’excusa del trilingüisme a l’escola, la qualitat de l’ensenyament i unes enquestes enteses esbiaxadament sobre l’aprenentatge del castellà, va imposar el Decret que deixa  el català com a llengua absolutament secundària.

Segons Alzamora, la duresa d’aquesta mesura va sobtar els illencs i fins i tot molts sectors del PP, de caràcter més aviat centrista. La política habitual permetia una immersió de fet, amb més d’un 80% de matèries en català. Però el fracàs de les opcions centristes –l’antic PP de Canyellas, Jaume Matas i la Unió Mallorquina de la M. Antònia Munar, que compleix condemna per delictes de corrupció- va fer augmentar l’abstenció i decantar les darreres eleccions en favor de Bauzà, d’una línia castellanitzant i anti-Països Catalans.

Alzamora ho va descriure com un procés de revolta contra el que s’entenia un atac amb tota regla a la identitat illenca, sempre latent, i que no havia fet mai problema de la llengua catalana i que havia col·laborat amb les institucions del Principat.  Això ha provocat, actualment, un canvi en les posicions polítiques. Però es remarcava  que no apareix amb claredat cap formació política o sector prou homogeni que capitalitzi i encarrili la protesta i desmantelli en les properes eleccions el muntatge del PP.
Alzamora es va estendre en els canvis dins la composició social de les Illes: el ruralisme primitiu i empobrit d’abans i després de la guerra civil, el salt donat pel turisme amb la creació d’una classe mitjana més il·lustrada, amb valors democràtics i activisme polític,  però també la pervivència de l’antic caciquisme, dels “matons”, que s’ha vist traduït en els processos de corrupció.

Va ser un acte molt interessant per la claredat i la capacitat de síntesi del conferenciant. Als assistents els arribava  una notícia de les Illes, des de dins mateix, que configurava un mapa amb els elements més essencials. El debat final va ser intens i podia haver-se allargat molt més


Cap comentari:

Publica un comentari