L’ ÀMBIT, UN PAS MÉS

"Som Penedès" ens ha fet arribar aquest article en el qual es desgranen les claus de l'aprovació de l'àmbit Penedès.

Som Penedès

Per fi s’ha publicat el projecte de Decret pel qual es posa en marxa el desplegament de l’Àmbit Penedès. Un altre pas vers la fita que els grups ciutadans i institucions que hi creiem, hem esperat al llarg de més de 6 anys de tombs i retombs: aconseguir  la Vegueria. 

Delimitació del Territori

La primera part del document és una concreció de la Llei de l’Àmbit i instaura el procés pel qual es delimita el territori pel que fa a l’Anoia. Les altres tres comarques ja estan precisades. Els municipis de l’Anoia que ho desitgin (en especial els de la franja nord) podran adscriure’s a l’àmbit de les Comarques Centrals. Es parteix del fet que tots formen part del nou àmbit de planejament del Penedès, però podran expressar la seva voluntat sempre que es garanteixi una continuïtat territorial dels àmbits resultants. Acabat el termini per a les al·legacions, que serà el 20 de gener, s’espera que la delimitació quedi concretada dins un període d’uns dos mesos després de la publicació del Decret definitiu.

El Pla Parcial Territorial

El Projecte estableix les normes per a la creació de l’òrgan que ha d’elaborar el Pla Parcial Territorial del Penedès. El Pla serà la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials (Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona).

Participació institucional i ciutadana

Es preveu la constitució d’un grup de treball integrat per l’Administració de la Generalitat i les administracions locals (ajuntaments, consells Comarcals, etc.). Això permetrà que el Pla s’elabori més a partir del Penedès. S’obre  la possibilitat que hi intervinguin, tal com estableix la Llei de Règim Territorial, i a títol de consulta, la diversitat d’organitzacions ciutadanes. Una oportunitat més perquè el pla sigui del Penedès per la seva concreció, realisme i voluntat popular. Per a la posada en marxa, es calcula un temps d’uns 4 mesos.

Més enllà del Pla Territorial

La fita principal és l’articulació social i política del territori, i la Vegueria com terme final. Tenint com a referents l’Àmbit, l’elaboració del Pla Territorial i la mateixa Mancomunitat del Penedès-Garraf, Som Penedès proposava un “Penedès en xarxa” on exemplificava els avantatges de treballar en xarxa: mancomunar serveis; simplificar i abaratir administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest diàleg i treball comú n’hauria de sorgir, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribes i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat concreta i realitzada des del territori.

Crida de Som Penedès

Es hora, doncs, que trobem un eix comú i unes línies de força entre Mancomunitat, ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. Depèn molt de nosaltres mateixos. La crisi n’ha de ser, precisament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori es mostrarà, sobretot, per la tasca  que hi sapiguem dur a terme.  

Conferència al Centre Recreatiu de Guardiola

 'Catalunya, perspectives de futur'

El passat dia 16 de desembre es dugué a terme l’anunciada conferència sobre “Catalunya, perspectives de futur”, pronunciada per Romà Macàrio, escriptor, membre d’Òmnium Cultural i pensador sobre la realitat de Catalunya. En una primera part, Romà Macàrio va desglossar, en els seus trets fonamentals, la trajectòria històrica de Catalunya. En destacà el procés de recuperació de l’autoconsciència nacional en tant que poble sotmès a Espanya des del 1714: la Reinaxença des de mitjans del segle XIX, les bases de Manresa de 1892, el tancament de caixes de 1898, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la proclamació de la República catalana de 1931 i 1934 per Macià i Companys. Més la paulatina reacció sota la dictadura franquista: la vaga de tramvies del 1951, l’afer Galinsoga  de 1959, el naixement d’Òmnium Cultural el 1961, les vagues, l’ensenyament del català, l’Estatut de Sau, la Generalitat, etc.

Després d’aquest recorregut, s’obrí el debat i es reflexionà sobre la situació present. Els assistents constataren els interrogants que s’obren en el present sobre les possibilitats de sortir de l’extorsió econòmica realitzada per l’Estat i de l’emancipació nacional: les ambigüitats de CiU, la submissió gairebé explícita als dictats de Madrid, el paper del PSC, la divisió del nacionalisme independentista... Es posaren de relleu les polítiques antipopulars de retallades molt discutibles, el paper dels mitjans de comunicació que d’una manera o altra suavitzen la tensió Catalunya -Espanya o el mateix perill de reduir TV3 a un nivell secundari donades les rebaixes que se li imposen sense debatre el seu paper essencial de cohesionador del poble català. També es van plantejar les actituds a prendre, cosa que es veia molt complex i difícil d’escatir.

El to de les intervencions va ser fluïd i dialogant i amb una àmplia participació dels assistents, que van ser pel volt d’una vintena.  L’acte va demostrar la possibilitat de repetir-se sota altres temes i de constituir d’una manera regular una taula de debat oberta i enriquidora.