diumenge, 15 de febrer del 2015

Èxit de públic al recital de Joan Vinyoli


Vegeu les imatge de l'acte:

Recital de Joan Vinyoli 


31 DE GENER: RECITAL VINYOLI

O L’ESFORÇ PER FER ACCESSIBLE UNA POESIA DE GRAN QUALITAT.


Repetim en la primera part d’aquest comentari  la crònica presentada al Montònec, però  voldríem oferir als nostres lectors una més àmplia reflexió sobre el sentit del recital i l’experiència viscuda pels col·laboradors.

EL RECITAL
Amb el títol POEMES D’ALGÚ QUE TORNA DE MOLT LLUNY  es va celebrar al Centre Recreatiu el centenari de Joan Vinyoli,  dins el context de les festes de Sant Vicenç.

Aquest acte ha mantingut la continuïtat amb els  homenatges que Empelt  ha dedicat  a Josep M. de Segarra i Salvador Espriu. Existia, però, la dificultat que la poesia de Vinyoli no és fàcil d’entendre a primera vista i per això es va posar interès a fer-la accessible.  

Després de la relació d’agraïments adreçats als col·laboradors i en especial al patroocini de Joan Càlix, constructor i a Pere Joan Galimany, electricista, la presentació  va oferir  al públic unes pistes d’interpretació. Calia, a més, crear un clima que animés al gaudi i desig d’entrar en el coneixement  d’una poesia de gran qualitat.


L’AMBIENTACIÓ
L’escena era presidida per un retaule fet per Manel Corbella, que evocava el paisatge on es va desenvolupar bona part de l’obra vinyoliana. Es va acompanyar el recital d’un guió que anava informant de l’obra i il·lustrant els poemes. Van completar l’ambientació la il·luminació, amb els focus cedits per Raimon Corbella i una sintonia musical amb peces de Bela Bartok.

Tanmateix, com a novetat singular hi hagué l’actuació musical dels germans Josep M. (veu i guitarra) i Mercè Pi (veu i clarinet) acompanyats al piano pel professor Fernando Zonda. Josep M. Pi va posar música a cinc poemes que marcaven uns punts importants del guió. Amb ells, tant els poemes cantats com la mateixa obra de Vinyoli adquirien una noblesa i profunditat que van entusiasmar els assistents.



ELS PROTAGONISTES
El recitat de poemes, correcte i emotiu en molts moments, va ser realitzat per Neus Amat, Àngels Cererols,Manel Corbella, Josep Faura, Joana Faura, Josep Font, Anna Llovera, Josep M. Verge,Guillem Villarroya. La direcció i el guió eren Josep Faura. L’acte el va presentar la Sònia Rubió i el Manel Corbella. Jordi Manyà va col·laborar en el  control de la música i el desenvolupament del guió i Senén Jaramillo em el muntatge general i el so.

L’acte va ser molt aplaudit pel públic, integrat, en bona quantitat  per familiars i amics dels rapsodes i gent de la Vilafranca. Molt poca gent de Guardiola, cosa que obliga a reflexionar sobre el paper i la trajectòria d’Empelt a Font-rubí.

Tanmateix, tots vam coincidir a dir que Vinyoli ens havia interessat profundament  i d’una manera  especial; que l’esforç havia valgut la pena. Hi hagué unanimitat a considerar que si havia oportunitat de repetir el recital, valia la pena pensar-hi.


PER QUÈ UN RECITAL DE POESIA?
La preparació de l’acte va demanar un esforç per part dels organitzadors. Això significa que ens preguntem, un com més, sobre la utilitat d’emprar-hi tant de temps i energies. La resposta va lligada a un aspecte més de les finalitats que es proposa la nostra entitat.

L’acte pretenia presentar l’evolució interior de l’home Vinyoli davant del fet de l’existència, les seves contradiccions, el desig de trobar la plenitud, el paper de la Natura i el treball mateix de la poesia per a expressar-ho. Vinyoli és d’’una passió continguda, d’una lucidesa implacable i d’una radical sinceritat quan mostra els seus sentiments, les seves  pors i les esperances.  No era fàcil fer arribar aquest missatge al públic, però creiem que l’ambientació i la qualitat bàsica dels intèrprets van ajudar a suscitar una admiració pel to i l’alçada del discurs poètic  i a fer coincidir els assistents,  d’una manera o altra, amb l’esperit vinyolià. Aquesta  hauria de ser la finalitat bàsica de tot recital, més enllà de l’encanteri que provoqui un determinat tipus de representació. Al nostre entendre “fer cultura” hauria de tenir, en d’altres, aquesta direcció que cerca en tot moment el respecte que es mereix el públic.


Josep Faura