diumenge, 6 de novembre de 2011

Punt de mira

Les notícies

L
a vida ens sorprèn cada dia amb esdeveniments nous: a casa nostra, la Uniland de Santa Margarida i Monjos  que fabrica ciment tot incinerant residus...; la iniciativa ciutadana sobre la situació de Caixa Penedès. Més enllà, la renúncia d’ETA a la lluita armada i els comentaris que s’hi fan; el linxament i la tràgica  mort de Gadafi . A tot arreu, l’evolució del moviment dels “indignats” i el problema de fons... No tenim prou païdor mental ni moral per a assumir-ho tot d’un cop i hem de recórrer a l’acceptació de la realitat amb una mirada prou àmplia i pacificada que signifiqui un sí a la vida, però en aquella porció que ara i aquí estigui al nostre abast i ens empenyi a reaccionar; que ens permeti fer i dir alguna cosa útil i humana i ens ajudi a estimar.
                                                                                                 
 L’enoturisme a Font-rubí i al Penedès

A
 la taula rodona celebrada del passat dia 8, organitzada per Empelt,  va    
 quedar molt clar que a Font-rubí gaudim d’una riquesa de paisatge i d’un treball d’agrocultura que caldria aprofitar; que les possibilitats de crear una oferta de turisme assequible en un temps de crisi, són moltes: itineraris per indrets de bellesa en bona part inèdita, les fonts, les fites que fan història, les restes del passat dignificades; el seguiment, de l’activitat a les caves; la diversificació del tast i del consum vitivinícola i alimentari; el treball artesanal i artístic; més l’acolliment de les cases rurals i els serveis de restauració; com també la presentació d’un entorn endreçat i polit gràcies a la cura dels veïns pel seu habitatge... Tot podria ajudar a embolcallar uns productes, el vi, els aliments, l’artesania i l’estada, que necessiten entrar pels ulls.   

Com es deia en la ponència sobre la “marca”, caldria  establir un diàleg sobre allò que volem aconseguir. Jo hi afegeixo quina imatge i quin caire ètic i estètic en volem donar tot comptant amb una participació que vagi més enllà dels protagonistes immediats.

La iniciativa privada, certament, n’ha de tenir l’incentiu primer. Altrament, no hi ha sortida. Però és també necessari un pal de paller -Ajuntament, consorci local, o l’agrupació més adient-  que ho facilitin: que promogui el coneixement i l’elaboració de calendaris i hores de visita; que motivi el veïnatge, que cerqui assessorament  i sigui receptiu a les idees dels protagonistes que n’han de treure el profit més immediat; que doni facilitats; que els tràmits burocràtics siguin àgils i clars, tot establint unes condicions definides i segures que animin a fer propostes i a arriscar-se.  

És feina de poble d’un caire democràtic indubtable i que pot ajudar a prendre més consciència de la dignitat col·lectiva tot dignificant el nostre patrimoni.

L’interès per l’enoturisme, a Font-rubí, hauria trobar en la comarca, sobretot en l’entorn proper, una visió més àmplia de territori i de Penedès. No podem anar sols. A la vora nostra passen rutes turístiques molt concorregudes que s’haurien d’adreçar, també, a Font-rubí i al Penedès. En aquest sentit, tal com ja va manifestar el ponent Joan Marc Galimany, el Consorci de Turisme del Penedès ha de ser un punt de referència bàsic i un garant de la qualitat de l’oferta de Font-rubí. 
  

El 20-N i Catalunya: interrogants

T
ant si guanya el PP com si el  PSOE sobreviu, Catalunya ho té malament, perquè ambdós partits ens són contraris. Una conseqüència lògica seria, doncs, votar partits catalans, que assegurin una veu clara al Congrés, sense ambigüitats ni oportunismes o rebaixes. Ara bé, això serà possible? Sorgeixen molts interrogants: si guanya el PP, com es preveu, què passarà amb el pacte fiscal? S’ho creuen? Fins a quina quantitat de retorn dels 22.000 milions d’euros que l’Estat es queda de Catalunya s’està disposat a acceptar i a callar, si més no, de moment? En el cas molt improbable que sí, que ja ens està bé el que ens tornen, qui ha de donar el vist i plau? Què se’n farà de la “transició a la sobirania” de què tant s’ha parlat? Quin camí tindrà la voluntat independentista que aplega amplis sectors de Catalunya?
Però hi ha el capítol de les retallades. Què més ens espera? Quina resistència o capacitat de plantejar alternatives hi haurà guanyi qui guanyi i, a més, obtingui el suport de CiU, o ni necessiti aquest suport? Però al Congrés de diputats hi apareixerà segurament Bildu, el partit clarament independentista basc. Aniran sols, tal com acostumen els bascos? Què hi faran les veus catalanes? I així podríem seguir...

                                                                                                                                     Josep Faura

Cap comentari:

Publica un comentari