dilluns, 21 d’abril del 2014

La narrativa del joc en el tombant de segles XIX i XX

Font-rubí,
Dissabte, 12 d’abril


Joaquim Capdevila presenta el seu llibre
“Temptats per l'atzar”

Es tracta d’un estudi del tractament narratiu del joc –dels jocs d’atzar i d’envit- en la Catalunya de finals del segle XIX i començaments del XX.

Joaquim Capdevila 
Capdevila constatava, d’entrada,  una gran coincidència en l’esquema bàsic plantejat per una gran diversitat d’autors amb ideologies fins i tot oposades.  Va fer una exposició clara i precisa que invitava a la lectura com si es tractés d’una novel·la: el jugador i  l’addició al joc; la fixació mental; la superstició; la màgia dels números; els llocs de la bona sort...; la pèrdua del sentit de la vida, el naufragi de la persona. Va descriure els tipus de protagonistes: el tafur o jugador professional; l’hereu rural; el “niño bien”, el cràpula; l’home d’elit: els burgesos i l’aristòcrata a les acaballes, que mostraven la seva “classe”; el militar i el pagès pobre. I les conseqüències: l’empobriment, el préstec, els deutes, la violència entre jugadors i entre ells i els prestamistes... etc. El joc apareixia com una maledicció blasmada per tothom.

Els canvis socials de l’època afavorien el joc: capitals que circulen; regularització dels sous i saber amb què es compta; nous mitjans de comunicació que faciliten anar de casino en casino; necessitat de noves sensacions; una burgesia que s’inspira en els costums de l’aristocràcia i una massa social que els imita...

I Barcelona World? Era inevitable parlar d’aquest projecte. Si bé han canviat les pràctiques “artesanals” i tosques d’abans, avui dia més encarrilades, els elements morals i socials persisteixen: l’impacte moral contaminant que pot crear en les classes properes a la burgesia que acudirà als grans casinos, quan ja existeix una xarxa prou estesa de sales de joc i a Internet; l’impacte físic en un país petit com el nostre, i a Tarragona, minada per les nuclears, el petroli, Port Aventura... Els assistents lamentaven l’oportunisme de polítics i sindicats d’agafar la sort al vol, amb un projecte de dubtosa eficàcia i d’un greuge comparatiu pel que fa als impostos rebaixats. Es constatava la manca d’un visió neta i imaginativa del futur.

El llibre es presentarà a l'Ateneu Barcelonès i estarà a la venda en les principals llibreries de Vilafranca.






diumenge, 6 d’abril del 2014

Presentació del llibre 'Temptats per l'Atzar' a Font-rubí, el dia 12 d'Abril a les 20h.


El professor universitari Joaquim Capdevila presentaràr el seu últim llibre "Temptats per l'Atzar", obra que estudia el tractament narratiu del joc produït a Catalunya entre les últimes dècades del s.XIX i principis del s.XX.

dimecres, 26 de març del 2014

Cinefòrum

L'associació Empelt us anuncia el pròxim acte que es realitzarà a Font-rubí. El dia 29 de Març es projectarà la pel·lícula "El Cuarteto".

diumenge, 26 de gener del 2014

Concert a l’església de Santa Maria de Bellver

 Grup de Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern
Grup instrumental “La dolça fusta

Amb aquest concert l’associació Empelt, volia retre homenatge al cant gregorià, de llarga tradició a casa nostra, avui molt atenuada, que manté en determinats sectors l’enyorança de quan es cantava en les celebracions parroquial, però sobretot a Montserrat. 

La gravetat i serenitat d’aquest cant, alternada amb la dolçor i la fluïdesa musical de la flauta, van fer passar una bella estona al públic que pràcticament va omplir l’església de Santa Maria de Bellver.  La bona sonoritat del temple i la disposició de la llum  hi van ajudar.

El cor de Sant Just Desvern, dirigit per Ramon Moragas, antic director del cor monàstic de Montserrat, va fer descobrir el secret que s’intueix en el cant gregorià quan és prestigiat per la qualitat. És un cant auster,  estrictament religiós, molt expressiu si se l’acorda amb el sentit de la lletra. Més enllà del seu contingut; crea un clima de trobada interior que trasllada l’esperit a  la simplicitat i a la bellesa de l’art romànic tot centrant l’atenció en el que és essencial. La flauta, en aquest cas, va complementar la gravetat de les veus amb la seva  pròpia dolçor i simplicitat.
El cor  van cantar antífones del cicle de Nadal i el grup de flauta va interpretar, entre d’altres, una peça del llibre vermell de Montserrat, danses del Renaixement francès i el madrigal “What if I never speed”.

Es va comptar amb la plena col·laboració de la Parròquia en la persona de mn. Josep Puig, que va anunciar el concert en les celebracions religioses de Nadal i va cedir lliurement l’espai de l’església. El grup de Sant Just, a iniciativa pròpia, va assumir el concert com un acte més de l’entitat, totalment desinteressat, així com l’edició dels programes que es van repartir. Al final del concert els cantors i músics van ser obsequiats amb cava, coca i xocolata a l’antiga rectoria, de la família Pascual/Serra, constituïda en un element més dels organitzadors de l’acte. Per a Empelt va ser un dia ple de detalls que s’agraeixen.

Es va repartir un punt de llibre dissenyat per Manuel Corbella el qual contenia una imatge del temple i una franja musical gregoriana. El punt volia ser un recordatori de l’acte així com un estímul per col·laborar-hi econòmicament. Es van recollir 62€ amb cèntims, que paguen una part d’aquelles despeses  sempre inevitables. Això ens anima a prosseguir amb aquesta iniciativa.

Al grup de Sant Just i als integrants de “La dolça flauta” se’ls va adreçar una foto dedicada de l’església de Santa Maria.

Empelt té en projecte diversos actes que afecten tant el jovent del nostre poble com el moment decisiu pel qual passa Catalunya. L’èxit de les dues conteses anteriors –la conferència de Josep Pàmies i aquest concert- ens ha sorprès agradablement i ens dóna cor per seguir endavant.

Invitem, un cop més tothom, especialment els socis, a col·laborar per dotar Font-rubí d’una entitat civico-cultural que estimuli la presa de consciència sobre el nostre entorn immediat -el poble; el nostre país i la nostra cultura.

























 
  




dilluns, 30 de desembre del 2013

Concert de Cant Gregorià a Font-rubí


L'associació Empelt ha voltgut organitzar un acte de principi d'any amb un concert de Cant Gregorià interpretat pel Grup de l'Ateneu de St. Just Desvern. L'acte es celebrarà a l'església de Santa Maria de Bellver de Guardiola de Font-rubí.
Convidem a thothom a assistir-hi.


diumenge, 8 de desembre del 2013

Josep Pàmies omple l'Auditori de Font-rubí


                                                  Conferència de Josep Pàmies 
                                                     (22/11/12013)
“TERRITORI, CONREUS I ALIMENTACIÓ
Per una agricultura sana i ecològica”.

S’omplí amb escreix, més de 70 persones,  l’auditori del Centre Recreatiu. Una agradable sorpresa, justificada pel prestigi de Josep Pàmies entre els sectors ecologistes i interessats pel tractament alternatiu de la salut. La importància del tema i l’interès que  desvetllà ens porta a redactar una crònica una mica dilatada.
Donada la diversitat d’assistents, Josep Faura, president  va  obrir l’acte per presentar Empelt com una entitat font-rubinenca, nascuda a l’entorn de la consulta del 25 d’abril de 2010 sobre el Dret a Decidir i centrada en la tasca d’ajudar a la presa de consciència sobre la realitat social i política de Catalunya.

Sònia Rubió  presentà Josep Pàmies com una veu catalana, significada i eficaç,  que està en favor d’una alimentació “meditada, ecològica i sana”, reivindicativa dels valors del territori i la varitetat dels recursos naturals com les plantes remeieres; i crítica amb les falles de la medicina oficial  mediatitzada  per determinants interessos i institucions. Situà Josep Pàmies en la línia de catalans –Teresa Forcades, Teresa Ilari, etc.- defensors d’una medicina alternativa.

Josep Pàmies com a  resposta a aquestes presentacions es manifestà entusiasta , ara que el país s’encamina a un nou futur, a la necessària renovació dels esquemes mentals i a  la presa de decisions bàsiques, sobretot pel que a la medicina.

Pàmies va denunciar de primer l’ús dels  transgènics,  dels plagicides, els herbicides, etc. Una pràctica que ell mateix havia seguit –pensant-se amic del progrés- i que va anar abandonant  gràcies a una llarga i contrastada reflexió.  Críticà el tractament errat de malalties, com ara la diabetis, que podria resoldre’s amb l’ús de la d’insulina procedent de la stèvia; parlà de l’eliminació de la pedra al ronyó, de l’artrorsi, de la cura de les erosions de la pell, les malalties oculars, el mateix càncer...; de la importància de l’acupuntura, el valor de la homeopatia i la necessitat d’una actitud serena i optimista del malalt. Comentà casos sorprenents, entre ells el d’una llarga vaga de metges que donà com a “resultat”, la disminució comprovada de morts durant el mig any que va durar. Ho rubricà amb la indiferència activa o la persecució de les institucions oficials de tota pràctica considerada no canònica. Insistí en la necessitat d’una democràcia participativa que controli la política sobre la medicina, promocioni alternatives i denunciï els privilegis corporatius.
Dedicà la part central de la conferència a la descripció  d’un seguit de plantes medicinals que mostrà arrenglerades  sobre la taula de presentació. Un ús racional, atesa la constitució de la persona, resoldria moltes situacions considerades irresolubles i eliminaria la ingestió  de medicaments que creen dependència i que han estat creats per a mantenir en  cròniques moltes  malalties curables per tal de mantenir el negoci. N’esmentà moltes: la marihuana, la ruda, l’hipèric, l’artemísia, etc. De cada una  les viurtuts curatives i del conjunt l’ampla gamma de possibilitats que ofereix una naturalesa per redescobrir. Va mostrar un profund coneixement del tema i no va defugir la medicina clàssica. Tanmateix propugnà una sàvia combinació amb la medicina alternativa com a pas important per a l’equilibri amb la realitat natural.

Hi hagué preguntes interessants   que allargaren la sessió fins gairebé les dues hores. Les converses van continuar un cop tancada la sala en compliment de  l’horari establert.

Es vengué profusament el llibre “UNA DOLÇA REVOLUCIÓ” de l’Associació de plantes medicinals, editorial Stevia, Balaguer 2013. El llibre ha estat redactat per Miquel Figueroa sota la direcció de Josep Pàmies. L’obra relata el procés personal i de descoberta seguit pel seu autor.

Per a més informació: