diumenge, 10 de juny del 2012

Retrospectiva del menorial Josep M. de Sagarra (8 de juny de 2012)

La Fina Santacana obrint  l'acte en memòria de Josep M. de Sagarra
Els faristols a punt per a començar el recital
Àlex Cabré
Jordi Manyà
Josep Faura, Anna Llovera, Francesc Suriol, Manel Corbella, Jordi Manyà



Sònia Rubió


Anna Llovera
Teresina Munné
Joana Faura

Aboubacar Sané
Aboubacar Sané

Anna Llovera

Teresina Munné


Joana Faura

Josep Faura i Nicole Mitrugno


Josep Faura i Nicole Mitrugno
Àlex Cabré

Àlex Cabré, Joana Faura i Neus Amat
Pep Arassa


Pep Arassa

Jordi Manyà
Jordi Manyà

Neus Amat

Neus Amat

Àlex Cabré, Joana Faura i Teresina Munné

La Fina Santacana conduint l'acte


Sònia Rubió

Sònia Rubió

Francesc Suriol

Francesc Suriol

Jordi Ferré

Francesc Suriol i Jordi Ferré

Jordi Ferré

Manel Corbella

Manel Corbella
Fina Santacana clouent l'acte

Públic assistent



El cartell de l'acte i els membres  que han fet possible el memorial Josep M. de Sagarra

Col·laboradors i rapsodes 


El públic a la cloenda de l'acte






dimarts, 22 de maig del 2012

Memorial Josep Maria de Sagarra

Us presentem el cartell que anuncia el Memorial Josep Maria de Sagarra que es realitzarà al Centre Recreatiu de Guardiola el dia 8 de Juny.

A continuació vegeu el programa de mà en el qual es detallen les obres i els membres que recitaran.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Macià contra Companys (Cinefòrum)

El dissabte dia 11 de febrer una vintena de persones van assistir al cinefòrum de la pel·lícula '14 d'abril. Macià contra Companys'. La introducció que va fer el professor de la Universitat de Lleida, Joaquim Capdevila, va dibuixar el context previ als fets del 14 d'abril. Va proporcionar un marc interpretatiu eficaç per entendre millor la pel·lícula. Una vegada finalitzada la pel·lícula es va encetar un torn obert de paraules en el marc del qual es van fer preguntes i reflexions interessants. 

Joaquim Capdevila i el sots-president d'Empelt , Manel Corbella


diumenge, 5 de febrer del 2012

Escòcia, el nítid reflex de Catalunya?

El dimarts dia 31, els regidors de l’ajuntament de Font-rubí es van adherir a l’Associació de municipis per la independència i, aquest cap de setmana, arreu de Catalunya  l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) han convocat actes per informar als ciutadans de Catalunya dels objectius que es proposen acomplir. Avui, a Tàrrega, Pere Pugès ha enumerat breument els objectius de l’ANC:
1.       Aconseguir el màxim de votants a favor de l’Estat Català.
2.       Aconseguir que els polítics facin explícit el seu suport a l’Estat Català.
3.       Mostrar a la resta del món que som una majoria qui vol l’Estat Català.
El missatge únic que traeixen aquests tres objectius és arribar al primer objectiu  a través d’un procés democràtic. Així doncs, els actes que es convocaran a partir d’ara endavant són:
El 10 de Març se celebrarà la sessió constituent de l’assemblea a Barcelona. A partir del 23 de juny començarà la marxa per la independència dividida en 10 columnes que recorrerà tot el territori català i, finalment, confluiran  el dia 11 de setembre a Barcelona des d’on s’iniciarà  la primera gran manifestació independentista amb la mirada dirigida al referèndum  que se celebrarà a nivell de país  entre el maig i juny del 2013.  Per tal que aquest referèndum tingui una traducció política fan falta més de 2 milions i mig de catalans que vagin a votar. Si això s’aconsegueix Catalunya, finalment, podrà, a Espanya, dir-li adéu.
Els catalans mantenim l’esperança que aquest sigui el camí més proper i segur per aconseguir la sobirania i, ara més que mai, quan tenim Escòcia on emmirallar-nos. Si Escòcia aconsegueix la independència, aquest fet marcarà un punt i apart a la història dels nacionalismes europeus occidentals pel fet que Escòcia serà el primer país de l’Europa occidental que aconsegueix la independència per la via democràtica des de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, hem de tenir present certes variables que ens diferencien dels escocesos.  En primer lloc, el procés per la preparació del referèndum ha estat impulsat per un grup polític liderat per Alex Salmond. Per tant, Salmond es podrà valdre d’institucions que avalin aquest procés i donin un plus de seriositat, legalitat i instituciaonalitat que aquí no tindrem perquè els polítics no hi treballen. En segon lloc, hem de recordar el caràcter pragmàtic dels anglesos, que van saber acceptar l’esfondrament de l’Imperi Britànic creant la Commonwealth per tal de mantenir relacions econòmiques en aquells països que van estar sota el seu domini. Ara bé, Espanya podria empassar-se l’orgull de veure’ns com un altre país amb qui només podrien mantenir relacions econòmiques? Seria bo que reflexionéssim sobre aquestes dues variables per no formar el símil Escòcia independent, Catalunya, doncs, també.
Compromís, treball, constància, suport mediàtic i polític és el que ens cal per aconseguir l’Estat Català.
Sònia Rubió     

dissabte, 4 de febrer del 2012

Associació Empelt – Font-rubí


Dissabte, 11 de febrer de 2012
A les vuit del vespre,
a l’Auditori del Centre Recreatiu,


sessió de cinefòrum:

“14 D’ABRIL - MACIÀ CONTRA COMPANYS

Presentarà la pel·lícula:
Joaquim Capdevila
Professor a la Universitat de Lleida
d’història del catalanisme


U
n film documental sobre la història de Catalunya. En proclamar  la República, el 1931, Macià i Companys s’enfronten al dilema de quina ha de ser la relació de Catalunya amb l’Estat Espanyol. El país viu moments d’eufòria... La pel.lícula, d’un ritme  àgil i trepidant,  ens obre als interrogants  de sempre: les possibilitats reals, la maduresa popular, les maniobres de l’Estat... El fòrum ajudarà a situar amb més precisió els aspectes històrics i a reflexionar sobre el moment present de Catalunya davant del repte de la independència.  

divendres, 30 de desembre del 2011

L’ ÀMBIT, UN PAS MÉS

"Som Penedès" ens ha fet arribar aquest article en el qual es desgranen les claus de l'aprovació de l'àmbit Penedès.

Som Penedès

Per fi s’ha publicat el projecte de Decret pel qual es posa en marxa el desplegament de l’Àmbit Penedès. Un altre pas vers la fita que els grups ciutadans i institucions que hi creiem, hem esperat al llarg de més de 6 anys de tombs i retombs: aconseguir  la Vegueria. 

Delimitació del Territori
La primera part del document és una concreció de la Llei de l’Àmbit i instaura el procés pel qual es delimita el territori pel que fa a l’Anoia. Les altres tres comarques ja estan precisades. Els municipis de l’Anoia que ho desitgin (en especial els de la franja nord) podran adscriure’s a l’àmbit de les Comarques Centrals. Es parteix del fet que tots formen part del nou àmbit de planejament del Penedès, però podran expressar la seva voluntat sempre que es garanteixi una continuïtat territorial dels àmbits resultants. Acabat el termini per a les al·legacions, que serà el 20 de gener, s’espera que la delimitació quedi concretada dins un període d’uns dos mesos després de la publicació del Decret definitiu.

El Pla Parcial Territorial
El Projecte estableix les normes per a la creació de l’òrgan que ha d’elaborar el Pla Parcial Territorial del Penedès. El Pla serà la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials (Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona).

Participació institucional i ciutadana
Es preveu la constitució d’un grup de treball integrat per l’Administració de la Generalitat i les administracions locals (ajuntaments, consells Comarcals, etc.). Això permetrà que el Pla s’elabori més a partir del Penedès. S’obre  la possibilitat que hi intervinguin, tal com estableix la Llei de Règim Territorial, i a títol de consulta, la diversitat d’organitzacions ciutadanes. Una oportunitat més perquè el pla sigui del Penedès per la seva concreció, realisme i voluntat popular. Per a la posada en marxa, es calcula un temps d’uns 4 mesos.

Més enllà del Pla Territorial
La fita principal és l’articulació social i política del territori, i la Vegueria com terme final. Tenint com a referents l’Àmbit, l’elaboració del Pla Territorial i la mateixa Mancomunitat del Penedès-Garraf, Som Penedès proposava un “Penedès en xarxa” on exemplificava els avantatges de treballar en xarxa: mancomunar serveis; simplificar i abaratir administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest diàleg i treball comú n’hauria de sorgir, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribes i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat concreta i realitzada des del territori.

Crida de Som Penedès
Es hora, doncs, que trobem un eix comú i unes línies de força entre Mancomunitat, ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. Depèn molt de nosaltres mateixos. La crisi n’ha de ser, precisament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori es mostrarà, sobretot, per la tasca  que hi sapiguem dur a terme.  

dilluns, 26 de desembre del 2011

Conferència al Centre Recreatiu de Guardiola

 'Catalunya, perspectives de futur'
El passat dia 16 de desembre es dugué a terme l’anunciada conferència sobre “Catalunya, perspectives de futur”, pronunciada per Romà Macàrio, escriptor, membre d’Òmnium Cultural i pensador sobre la realitat de Catalunya. En una primera part, Romà Macàrio va desglossar, en els seus trets fonamentals, la trajectòria històrica de Catalunya. En destacà el procés de recuperació de l’autoconsciència nacional en tant que poble sotmès a Espanya des del 1714: la Reinaxença des de mitjans del segle XIX, les bases de Manresa de 1892, el tancament de caixes de 1898, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la proclamació de la República catalana de 1931 i 1934 per Macià i Companys. Més la paulatina reacció sota la dictadura franquista: la vaga de tramvies del 1951, l’afer Galinsoga  de 1959, el naixement d’Òmnium Cultural el 1961, les vagues, l’ensenyament del català, l’Estatut de Sau, la Generalitat, etc.
Després d’aquest recorregut, s’obrí el debat i es reflexionà sobre la situació present. Els assistents constataren els interrogants que s’obren en el present sobre les possibilitats de sortir de l’extorsió econòmica realitzada per l’Estat i de l’emancipació nacional: les ambigüitats de CiU, la submissió gairebé explícita als dictats de Madrid, el paper del PSC, la divisió del nacionalisme independentista... Es posaren de relleu les polítiques antipopulars de retallades molt discutibles, el paper dels mitjans de comunicació que d’una manera o altra suavitzen la tensió Catalunya -Espanya o el mateix perill de reduir TV3 a un nivell secundari donades les rebaixes que se li imposen sense debatre el seu paper essencial de cohesionador del poble català. També es van plantejar les actituds a prendre, cosa que es veia molt complex i difícil d’escatir.
El to de les intervencions va ser fluïd i dialogant i amb una àmplia participació dels assistents, que van ser pel volt d’una vintena.  L’acte va demostrar la possibilitat de repetir-se sota altres temes i de constituir d’una manera regular una taula de debat oberta i enriquidora.