Escòcia, el nítid reflex de Catalunya?

El dimarts dia 31, els regidors de l’ajuntament de Font-rubí es van adherir a l’Associació de municipis per la independència i, aquest cap de setmana, arreu de Catalunya  l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) han convocat actes per informar als ciutadans de Catalunya dels objectius que es proposen acomplir. Avui, a Tàrrega, Pere Pugès ha enumerat breument els objectius de l’ANC:

1.       Aconseguir el màxim de votants a favor de l’Estat Català.

2.       Aconseguir que els polítics facin explícit el seu suport a l’Estat Català.

3.       Mostrar a la resta del món que som una majoria qui vol l’Estat Català.

El missatge únic que traeixen aquests tres objectius és arribar al primer objectiu  a través d’un procés democràtic. Així doncs, els actes que es convocaran a partir d’ara endavant són:

El 10 de Març se celebrarà la sessió constituent de l’assemblea a Barcelona. A partir del 23 de juny començarà la marxa per la independència dividida en 10 columnes que recorrerà tot el territori català i, finalment, confluiran  el dia 11 de setembre a Barcelona des d’on s’iniciarà  la primera gran manifestació independentista amb la mirada dirigida al referèndum  que se celebrarà a nivell de país  entre el maig i juny del 2013.  Per tal que aquest referèndum tingui una traducció política fan falta més de 2 milions i mig de catalans que vagin a votar. Si això s’aconsegueix Catalunya, finalment, podrà, a Espanya, dir-li adéu.

Els catalans mantenim l’esperança que aquest sigui el camí més proper i segur per aconseguir la sobirania i, ara més que mai, quan tenim Escòcia on emmirallar-nos. Si Escòcia aconsegueix la independència, aquest fet marcarà un punt i apart a la història dels nacionalismes europeus occidentals pel fet que Escòcia serà el primer país de l’Europa occidental que aconsegueix la independència per la via democràtica des de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, hem de tenir present certes variables que ens diferencien dels escocesos.  En primer lloc, el procés per la preparació del referèndum ha estat impulsat per un grup polític liderat per Alex Salmond. Per tant, Salmond es podrà valdre d’institucions que avalin aquest procés i donin un plus de seriositat, legalitat i instituciaonalitat que aquí no tindrem perquè els polítics no hi treballen. En segon lloc, hem de recordar el caràcter pragmàtic dels anglesos, que van saber acceptar l’esfondrament de l’Imperi Britànic creant la Commonwealth per tal de mantenir relacions econòmiques en aquells països que van estar sota el seu domini. Ara bé, Espanya podria empassar-se l’orgull de veure’ns com un altre país amb qui només podrien mantenir relacions econòmiques? Seria bo que reflexionéssim sobre aquestes dues variables per no formar el símil Escòcia independent, Catalunya, doncs, també.

Compromís, treball, constància, suport mediàtic i polític és el que ens cal per aconseguir l’Estat Català.

Sònia Rubió     

Associació Empelt – Font-rubí

Dissabte, 11 de febrer de 2012

A les vuit del vespre,

a l’Auditori del Centre Recreatiu,

sessió de cinefòrum:

“14 D’ABRIL - MACIÀ CONTRA COMPANYS”

Presentarà la pel·lícula:

Joaquim Capdevila

Professor a la Universitat de Lleida

d’història del catalanisme

U

n film documental sobre la història de Catalunya. En proclamar  la República, el 1931, Macià i Companys s’enfronten al dilema de quina ha de ser la relació de Catalunya amb l’Estat Espanyol. El país viu moments d’eufòria... La pel.lícula, d’un ritme  àgil i trepidant,  ens obre als interrogants  de sempre: les possibilitats reals, la maduresa popular, les maniobres de l’Estat... El fòrum ajudarà a situar amb més precisió els aspectes històrics i a reflexionar sobre el moment present de Catalunya davant del repte de la independència.  

L’ ÀMBIT, UN PAS MÉS

"Som Penedès" ens ha fet arribar aquest article en el qual es desgranen les claus de l'aprovació de l'àmbit Penedès.

Som Penedès

Per fi s’ha publicat el projecte de Decret pel qual es posa en marxa el desplegament de l’Àmbit Penedès. Un altre pas vers la fita que els grups ciutadans i institucions que hi creiem, hem esperat al llarg de més de 6 anys de tombs i retombs: aconseguir  la Vegueria. 

Delimitació del Territori

La primera part del document és una concreció de la Llei de l’Àmbit i instaura el procés pel qual es delimita el territori pel que fa a l’Anoia. Les altres tres comarques ja estan precisades. Els municipis de l’Anoia que ho desitgin (en especial els de la franja nord) podran adscriure’s a l’àmbit de les Comarques Centrals. Es parteix del fet que tots formen part del nou àmbit de planejament del Penedès, però podran expressar la seva voluntat sempre que es garanteixi una continuïtat territorial dels àmbits resultants. Acabat el termini per a les al·legacions, que serà el 20 de gener, s’espera que la delimitació quedi concretada dins un període d’uns dos mesos després de la publicació del Decret definitiu.

El Pla Parcial Territorial

El Projecte estableix les normes per a la creació de l’òrgan que ha d’elaborar el Pla Parcial Territorial del Penedès. El Pla serà la concreció, en el mapa, dels serveis, (sanitat, ensenyament, etc), els espais (urbans, industrials, agraris, forestals), les comunicacions, etc. Fins ara el Penedès estava esqueixat en tres plans parcials (Comarques Centrals, Ambit Metropolità, Camp de Tarragona).

Participació institucional i ciutadana

Es preveu la constitució d’un grup de treball integrat per l’Administració de la Generalitat i les administracions locals (ajuntaments, consells Comarcals, etc.). Això permetrà que el Pla s’elabori més a partir del Penedès. S’obre  la possibilitat que hi intervinguin, tal com estableix la Llei de Règim Territorial, i a títol de consulta, la diversitat d’organitzacions ciutadanes. Una oportunitat més perquè el pla sigui del Penedès per la seva concreció, realisme i voluntat popular. Per a la posada en marxa, es calcula un temps d’uns 4 mesos.

Més enllà del Pla Territorial

La fita principal és l’articulació social i política del territori, i la Vegueria com terme final. Tenint com a referents l’Àmbit, l’elaboració del Pla Territorial i la mateixa Mancomunitat del Penedès-Garraf, Som Penedès proposava un “Penedès en xarxa” on exemplificava els avantatges de treballar en xarxa: mancomunar serveis; simplificar i abaratir administració; coordinar sinergies; cercar la complementació de les quatre capitals penedesenques, etc.  D’aquest diàleg i treball comú n’hauria de sorgir, d’una manera o altra, una veu representativa davant la Generalitat. Es creava vegueria de fet, a l’espera que aquesta institució arribes i impulsés, d’una forma més potent i renovada, la realitat concreta i realitzada des del territori.

Crida de Som Penedès

Es hora, doncs, que trobem un eix comú i unes línies de força entre Mancomunitat, ajuntaments, consells comarcals, plataformes, entitats, l’Institut d’Estudis Penedesencs, Fundació pro-Penedès, Consell econòmico social... etc. Depèn molt de nosaltres mateixos. La crisi n’ha de ser, precisament, un estímul puix es tracta d’un projecte basat, més que en un pressupost, en la imaginació, l’entusiasme i la recerca de la rendibilitat de l’esforç. La nostra identitat com a territori es mostrarà, sobretot, per la tasca  que hi sapiguem dur a terme.  

Conferència al Centre Recreatiu de Guardiola

 'Catalunya, perspectives de futur'

El passat dia 16 de desembre es dugué a terme l’anunciada conferència sobre “Catalunya, perspectives de futur”, pronunciada per Romà Macàrio, escriptor, membre d’Òmnium Cultural i pensador sobre la realitat de Catalunya. En una primera part, Romà Macàrio va desglossar, en els seus trets fonamentals, la trajectòria històrica de Catalunya. En destacà el procés de recuperació de l’autoconsciència nacional en tant que poble sotmès a Espanya des del 1714: la Reinaxença des de mitjans del segle XIX, les bases de Manresa de 1892, el tancament de caixes de 1898, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la proclamació de la República catalana de 1931 i 1934 per Macià i Companys. Més la paulatina reacció sota la dictadura franquista: la vaga de tramvies del 1951, l’afer Galinsoga  de 1959, el naixement d’Òmnium Cultural el 1961, les vagues, l’ensenyament del català, l’Estatut de Sau, la Generalitat, etc.

Després d’aquest recorregut, s’obrí el debat i es reflexionà sobre la situació present. Els assistents constataren els interrogants que s’obren en el present sobre les possibilitats de sortir de l’extorsió econòmica realitzada per l’Estat i de l’emancipació nacional: les ambigüitats de CiU, la submissió gairebé explícita als dictats de Madrid, el paper del PSC, la divisió del nacionalisme independentista... Es posaren de relleu les polítiques antipopulars de retallades molt discutibles, el paper dels mitjans de comunicació que d’una manera o altra suavitzen la tensió Catalunya -Espanya o el mateix perill de reduir TV3 a un nivell secundari donades les rebaixes que se li imposen sense debatre el seu paper essencial de cohesionador del poble català. També es van plantejar les actituds a prendre, cosa que es veia molt complex i difícil d’escatir.

El to de les intervencions va ser fluïd i dialogant i amb una àmplia participació dels assistents, que van ser pel volt d’una vintena.  L’acte va demostrar la possibilitat de repetir-se sota altres temes i de constituir d’una manera regular una taula de debat oberta i enriquidora.

Part dels assistents a la conversa 'Catalunya, perspectives de futur' conduïda per Romà Macàrio

"Catalunya, perspectives de futur"

Taula rodona sobre enoturisme a Font-rubí

Dins el programa de la Festa del Most, el dissabte 8 d’octubre, l’associació ‘Empelt’ de  Fontrubí va celebrar la taula rodona sobre ”Enoturisme a Font-rubí i al Penedès”. L’acte volia contribuir a desvetllar l’interès per aquesta activitat.

Una cinquantena de persones van seguir les ponències de cinc especialistes en àmbits relacionats amb el tema.

El sr. Miquel Vidal, professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i director del II Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola, va exposar la importància de comptar amb un paisatge ben ordenat  en la societat del s.XXI, i amb un Penedès que exploti el seu caràcter propi. Ho va il·lustrar amb propostes concretes. Alhora va explicar el projecte de mirador ‘Miravinyes’, promogut per la UPC i el Consorci de Turisme.

El sr. Xavier Borràs, tècnic en màrqueting, va assenyalar alguns punts imprescindibles –voluntat, tenir un projecte compartit i un lema clar- perquè el Penedès esdevingui una “marca” en l’imaginari col·lectiu i pugui promoure’s turísticament.

El sr. Paddy Mannion, promotor de diverses iniciatives, entre les quals els passeigs en bicicleta, va evidenciar la necessitat de crear una ruta verda, en triangle, que travessi la comarca i que permeti assaborir-la planerament i amb atenció.

La sra. Conxita Antón, de la JARC, va donar un seguit de dades pel que fa als problemes de l’actual explotació de la vinya i com a resposta la necessitat de potenciar la qualitat del vi i els vivers de celleristes. Tot dins d’un marc enoturístic que faci augmentar el valor del producte. Va advocar per la Vegueria Penedès com a unitat territorial que doni cos i contingut a les iniciatives.

I, finalment, el  sr. Marc Galimany, regidor, va donar a conèixer els passos iniciats per la nova regidoria de turisme i les línies de treball que se li obren en la creació d’un projecte per a Font-rubí que potenciï el patrimoni natural i agrari del municipi.

En acabar les ponències, es va obrir un torn obert de paraula, força nodrit, per donar pas a les intervencions dels assistents. Va moderar Sònia Rubió, d’”Empelt”. Els membres de l’associació  celebren  la qualitat del debat i la participació de públic.