Presentació del llibre 'Temptats per l'Atzar' a Font-rubí, el dia 12 d'Abril a les 20h.

El professor universitari Joaquim Capdevila presentaràr el seu últim llibre "Temptats per l'Atzar", obra que estudia el tractament narratiu del joc produït a Catalunya entre les últimes dècades del s.XIX i principis del s.XX.

Cinefòrum

L'associació Empelt us anuncia el pròxim acte que es realitzarà a Font-rubí. El dia 29 de Març es projectarà la pel·lícula "El Cuarteto".

Cinefòrrum from Sònia Rubió Figueras

Concert a l’església de Santa Maria de Bellver

 Grup de Gregorià de l’Ateneu de Sant Just Desvern

Grup instrumental “La dolça fusta”

Amb aquest concert l’associació Empelt, volia retre homenatge al cant gregorià, de llarga tradició a casa nostra, avui molt atenuada, que manté en determinats sectors l’enyorança de quan es cantava en les celebracions parroquial, però sobretot a Montserrat. 

La gravetat i serenitat d’aquest cant, alternada amb la dolçor i la fluïdesa musical de la flauta, van fer passar una bella estona al públic que pràcticament va omplir l’església de Santa Maria de Bellver.  La bona sonoritat del temple i la disposició de la llum  hi van ajudar.

El cor de Sant Just Desvern, dirigit per Ramon Moragas, antic director del cor monàstic de Montserrat, va fer descobrir el secret que s’intueix en el cant gregorià quan és prestigiat per la qualitat. És un cant auster,  estrictament religiós, molt expressiu si se l’acorda amb el sentit de la lletra. Més enllà del seu contingut; crea un clima de trobada interior que trasllada l’esperit a  la simplicitat i a la bellesa de l’art romànic tot centrant l’atenció en el que és essencial. La flauta, en aquest cas, va complementar la gravetat de les veus amb la seva  pròpia dolçor i simplicitat.

El cor  van cantar antífones del cicle de Nadal i el grup de flauta va interpretar, entre d’altres, una peça del llibre vermell de Montserrat, danses del Renaixement francès i el madrigal “What if I never speed”.

Es va comptar amb la plena col·laboració de la Parròquia en la persona de mn. Josep Puig, que va anunciar el concert en les celebracions religioses de Nadal i va cedir lliurement l’espai de l’església. El grup de Sant Just, a iniciativa pròpia, va assumir el concert com un acte més de l’entitat, totalment desinteressat, així com l’edició dels programes que es van repartir. Al final del concert els cantors i músics van ser obsequiats amb cava, coca i xocolata a l’antiga rectoria, de la família Pascual/Serra, constituïda en un element més dels organitzadors de l’acte. Per a Empelt va ser un dia ple de detalls que s’agraeixen.

Es va repartir un punt de llibre dissenyat per Manuel Corbella el qual contenia una imatge del temple i una franja musical gregoriana. El punt volia ser un recordatori de l’acte així com un estímul per col·laborar-hi econòmicament. Es van recollir 62€ amb cèntims, que paguen una part d’aquelles despeses  sempre inevitables. Això ens anima a prosseguir amb aquesta iniciativa.

Al grup de Sant Just i als integrants de “La dolça flauta” se’ls va adreçar una foto dedicada de l’església de Santa Maria.

Empelt té en projecte diversos actes que afecten tant el jovent del nostre poble com el moment decisiu pel qual passa Catalunya. L’èxit de les dues conteses anteriors –la conferència de Josep Pàmies i aquest concert- ens ha sorprès agradablement i ens dóna cor per seguir endavant.

Invitem, un cop més tothom, especialment els socis, a col·laborar per dotar Font-rubí d’una entitat civico-cultural que estimuli la presa de consciència sobre el nostre entorn immediat -el poble; el nostre país i la nostra cultura.

 

  

Concert de Cant Gregorià a Font-rubí

L'associació Empelt ha voltgut organitzar un acte de principi d'any amb un concert de Cant Gregorià interpretat pel Grup de l'Ateneu de St. Just Desvern. L'acte es celebrarà a l'església de Santa Maria de Bellver de Guardiola de Font-rubí.
Convidem a thothom a assistir-hi.

Concert Gregoria,11 de Gener 2014 from Sònia Rubió Figueras

Josep Pàmies omple l'Auditori de Font-rubí

                                                  Conferència de Josep Pàmies 
                                                     (22/11/12013)

“TERRITORI, CONREUS I ALIMENTACIÓ

Per una agricultura sana i ecològica”.

S’omplí amb escreix, més de 70 persones,  l’auditori del Centre Recreatiu. Una agradable sorpresa, justificada pel prestigi de Josep Pàmies entre els sectors ecologistes i interessats pel tractament alternatiu de la salut. La importància del tema i l’interès que  desvetllà ens porta a redactar una crònica una mica dilatada.

Donada la diversitat d’assistents, Josep Faura, president  va  obrir l’acte per presentar Empelt com una entitat font-rubinenca, nascuda a l’entorn de la consulta del 25 d’abril de 2010 sobre el Dret a Decidir i centrada en la tasca d’ajudar a la presa de consciència sobre la realitat social i política de Catalunya.

Sònia Rubió  presentà Josep Pàmies com una veu catalana, significada i eficaç,  que està en favor d’una alimentació “meditada, ecològica i sana”, reivindicativa dels valors del territori i la varitetat dels recursos naturals com les plantes remeieres; i crítica amb les falles de la medicina oficial  mediatitzada  per determinants interessos i institucions. Situà Josep Pàmies en la línia de catalans –Teresa Forcades, Teresa Ilari, etc.- defensors d’una medicina alternativa.

Josep Pàmies com a  resposta a aquestes presentacions es manifestà entusiasta , ara que el país s’encamina a un nou futur, a la necessària renovació dels esquemes mentals i a  la presa de decisions bàsiques, sobretot pel que a la medicina.

Pàmies va denunciar de primer l’ús dels  transgènics,  dels plagicides, els herbicides, etc. Una pràctica que ell mateix havia seguit –pensant-se amic del progrés- i que va anar abandonant  gràcies a una llarga i contrastada reflexió.  Críticà el tractament errat de malalties, com ara la diabetis, que podria resoldre’s amb l’ús de la d’insulina procedent de la stèvia; parlà de l’eliminació de la pedra al ronyó, de l’artrorsi, de la cura de les erosions de la pell, les malalties oculars, el mateix càncer...; de la importància de l’acupuntura, el valor de la homeopatia i la necessitat d’una actitud serena i optimista del malalt. Comentà casos sorprenents, entre ells el d’una llarga vaga de metges que donà com a “resultat”, la disminució comprovada de morts durant el mig any que va durar. Ho rubricà amb la indiferència activa o la persecució de les institucions oficials de tota pràctica considerada no canònica. Insistí en la necessitat d’una democràcia participativa que controli la política sobre la medicina, promocioni alternatives i denunciï els privilegis corporatius.

Dedicà la part central de la conferència a la descripció  d’un seguit de plantes medicinals que mostrà arrenglerades  sobre la taula de presentació. Un ús racional, atesa la constitució de la persona, resoldria moltes situacions considerades irresolubles i eliminaria la ingestió  de medicaments que creen dependència i que han estat creats per a mantenir en  cròniques moltes  malalties curables per tal de mantenir el negoci. N’esmentà moltes: la marihuana, la ruda, l’hipèric, l’artemísia, etc. De cada una  les viurtuts curatives i del conjunt l’ampla gamma de possibilitats que ofereix una naturalesa per redescobrir. Va mostrar un profund coneixement del tema i no va defugir la medicina clàssica. Tanmateix propugnà una sàvia combinació amb la medicina alternativa com a pas important per a l’equilibri amb la realitat natural.

Hi hagué preguntes interessants   que allargaren la sessió fins gairebé les dues hores. Les converses van continuar un cop tancada la sala en compliment de  l’horari establert.

Es vengué profusament el llibre “UNA DOLÇA REVOLUCIÓ” de l’Associació de plantes medicinals, editorial Stevia, Balaguer 2013. El llibre ha estat redactat per Miquel Figueroa sota la direcció de Josep Pàmies. L’obra relata el procés personal i de descoberta seguit pel seu autor.

Per a més informació:

info@dolcarevolució.cat  ; www.dolcarevolucio.cat

Josep Pàmies parlarà de Territori, Conreus i Alimentació

Josep pàmies_Empelt from Sònia Rubió Figueras

La vaga de mestres a les Illes Conferència de Sebastià Alzamora

El divendres 11 d’octubre, Sebastià Alzamora conegut redactor de l’Ara a Barcelona i Mallorca va ajornar el cap de setmana previst a Mallorca per venir a comentar-nos la vaga de mestres contra el Decret  sobre el Tractament Integrat de Llengües (TIL). Un gest que se li agraeix.

La vaga, en concret, ha estat suspesa temporalment i passada a la desobediència civil exercida a les aules respecte al Decret. Ha durat tres setmanes i ha comptat amb el suport econòmic majoritari dels illencs,  de molts catalans i valencians i ha culminat amb una manifestació de més de 100.000 persones en unes Balears que compta amb poc més d’un milió d’habitants.

Sebastià Alzamora i Josep Faura  

L’acte, doncs, volia ser un homenatge, en el context de “Enllaçats per la llengua” als Països Catalans, a l’actitud militant de pares i mestres de les Illes en contra de la política del PP. Però vam ser una vintena i escaig els assistents. S’esperava una major assistència per part dels mestres, convocats reiteradament i del sector polític de Font-rubí que teòricament hauria de fer seva la causa comuna de la Llengua als Països Catalans  i el rebuig a la política repressiva del PP   

Alzamora va mostrar els referents principals de la situació política a les Illes i va comentar amb detenció el Decret TIL. El govern balear, amb l’excusa del trilingüisme a l’escola, la qualitat de l’ensenyament i unes enquestes enteses esbiaxadament sobre l’aprenentatge del castellà, va imposar el Decret que deixa  el català com a llengua absolutament secundària.

Segons Alzamora, la duresa d’aquesta mesura va sobtar els illencs i fins i tot molts sectors del PP, de caràcter més aviat centrista. La política habitual permetia una immersió de fet, amb més d’un 80% de matèries en català. Però el fracàs de les opcions centristes –l’antic PP de Canyellas, Jaume Matas i la Unió Mallorquina de la M. Antònia Munar, que compleix condemna per delictes de corrupció- va fer augmentar l’abstenció i decantar les darreres eleccions en favor de Bauzà, d’una línia castellanitzant i anti-Països Catalans.

Alzamora ho va descriure com un procés de revolta contra el que s’entenia un atac amb tota regla a la identitat illenca, sempre latent, i que no havia fet mai problema de la llengua catalana i que havia col·laborat amb les institucions del Principat.  Això ha provocat, actualment, un canvi en les posicions polítiques. Però es remarcava  que no apareix amb claredat cap formació política o sector prou homogeni que capitalitzi i encarrili la protesta i desmantelli en les properes eleccions el muntatge del PP.

Alzamora es va estendre en els canvis dins la composició social de les Illes: el ruralisme primitiu i empobrit d’abans i després de la guerra civil, el salt donat pel turisme amb la creació d’una classe mitjana més il·lustrada, amb valors democràtics i activisme polític,  però també la pervivència de l’antic caciquisme, dels “matons”, que s’ha vist traduït en els processos de corrupció.

Va ser un acte molt interessant per la claredat i la capacitat de síntesi del conferenciant. Als assistents els arribava  una notícia de les Illes, des de dins mateix, que configurava un mapa amb els elements més essencials. El debat final va ser intens i podia haver-se allargat molt més