El dimarts dia 31, els regidors de l’ajuntament de Font-rubí es van adherir a l’Associació de municipis per la independència i, aquest cap de setmana, arreu de Catalunya l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) han convocat actes per informar als ciutadans de Catalunya dels objectius que es proposen acomplir. Avui, a Tàrrega, Pere Pugès ha enumerat breument els objectius de l’ANC:
1. Aconseguir el màxim de votants a favor de l’Estat Català.
2. Aconseguir que els polítics facin explícit el seu suport a l’Estat Català.
3. Mostrar a la resta del món que som una majoria qui vol l’Estat Català.
El missatge únic que traeixen aquests tres objectius és arribar al primer objectiu a través d’un procés democràtic. Així doncs, els actes que es convocaran a partir d’ara endavant són:
El 10 de Març se celebrarà la sessió constituent de l’assemblea a Barcelona. A partir del 23 de juny començarà la marxa per la independència dividida en 10 columnes que recorrerà tot el territori català i, finalment, confluiran el dia 11 de setembre a Barcelona des d’on s’iniciarà la primera gran manifestació independentista amb la mirada dirigida al referèndum que se celebrarà a nivell de país entre el maig i juny del 2013. Per tal que aquest referèndum tingui una traducció política fan falta més de 2 milions i mig de catalans que vagin a votar. Si això s’aconsegueix Catalunya, finalment, podrà, a Espanya, dir-li adéu.
Els catalans mantenim l’esperança que aquest sigui el camí més proper i segur per aconseguir la sobirania i, ara més que mai, quan tenim Escòcia on emmirallar-nos. Si Escòcia aconsegueix la independència, aquest fet marcarà un punt i apart a la història dels nacionalismes europeus occidentals pel fet que Escòcia serà el primer país de l’Europa occidental que aconsegueix la independència per la via democràtica des de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, hem de tenir present certes variables que ens diferencien dels escocesos. En primer lloc, el procés per la preparació del referèndum ha estat impulsat per un grup polític liderat per Alex Salmond. Per tant, Salmond es podrà valdre d’institucions que avalin aquest procés i donin un plus de seriositat, legalitat i instituciaonalitat que aquí no tindrem perquè els polítics no hi treballen. En segon lloc, hem de recordar el caràcter pragmàtic dels anglesos, que van saber acceptar l’esfondrament de l’Imperi Britànic creant la Commonwealth per tal de mantenir relacions econòmiques en aquells països que van estar sota el seu domini. Ara bé, Espanya podria empassar-se l’orgull de veure’ns com un altre país amb qui només podrien mantenir relacions econòmiques? Seria bo que reflexionéssim sobre aquestes dues variables per no formar el símil Escòcia independent, Catalunya, doncs, també.
Compromís, treball, constància, suport mediàtic i polític és el que ens cal per aconseguir l’Estat Català.
Sònia Rubió
.JPG)
