dissabte, 11 d’agost del 2012

Presentació de l'ANC a Font-rubí

Més d'un centenar de persones es van aplegar al centre Recreatiu de Guardiola de Font-rubí per escoltar la periodista i escriptora Patricia Gabancho. Gabancho va convèncer que no podem renunciar al nostre projecte de país: l'ambició de l'excel·lència, la modernitat, la mirada de Catalunya cap a Europa i la justícia social, tot explicat en català.

Moments abans de començar l'acte
Moments abans de començar l'acte 

Presentació dels integrants de la taula



El president d'Empelt, Josep Faura






L'alcalde de Font-rubí, Xavier Lluch





Moment del col·loqui




Patricia Gabancho signant llibres



Punt de venda de llibres


diumenge, 22 de juliol del 2012

Presentació de l'Assemblea Nacional a Font-rubí


Dijous, 9 d’agost de 2012, a les 8 del vespre
a la sala d’actes del Centre Recreatiu
de Guardiola de Font-rubí,

Patrícia Gabancho, nascuda a Buenos Aires el 1952, va traslladar-se a Catalunya tot just amb 22 anys i, des d’aleshores, ha estat immersa en la cultura i l’anàlisi de la realitat catalana. Ha publicat nombrosos llibres i col·labora en múltiples mitjans d’informació. Gabancho, que ha argumentat la independència de Catalunya com a única possibilitat de mantenir la nostra identitat, aporta sempre aquesta mirada intensa i distant alhora, fruit de la combinació de dos factors aparentment antagònics: d’una banda el seu profund coneixement de la història, de la societat i de la política catalana i el fet de procedir de l’Argentina.  

►►►Al final de l’acte es podran adquirir exemplars de Full de ruta:  tot el que vols saber de la independència i no saps a qui preguntar-ho”, de Patrícia Gabancho, editat per la Fundació Catalunya Estat.


Us hi inviten:

                           AJUNTAMENT DE FONT-RUBÍ
          
                 Adherit a l’Associació de Municipis per la Independència




diumenge, 10 de juny del 2012

Retrospectiva del menorial Josep M. de Sagarra (8 de juny de 2012)

La Fina Santacana obrint  l'acte en memòria de Josep M. de Sagarra
Els faristols a punt per a començar el recital
Àlex Cabré
Jordi Manyà
Josep Faura, Anna Llovera, Francesc Suriol, Manel Corbella, Jordi Manyà



Sònia Rubió


Anna Llovera
Teresina Munné
Joana Faura

Aboubacar Sané
Aboubacar Sané

Anna Llovera

Teresina Munné


Joana Faura

Josep Faura i Nicole Mitrugno


Josep Faura i Nicole Mitrugno
Àlex Cabré

Àlex Cabré, Joana Faura i Neus Amat
Pep Arassa


Pep Arassa

Jordi Manyà
Jordi Manyà

Neus Amat

Neus Amat

Àlex Cabré, Joana Faura i Teresina Munné

La Fina Santacana conduint l'acte


Sònia Rubió

Sònia Rubió

Francesc Suriol

Francesc Suriol

Jordi Ferré

Francesc Suriol i Jordi Ferré

Jordi Ferré

Manel Corbella

Manel Corbella
Fina Santacana clouent l'acte

Públic assistent



El cartell de l'acte i els membres  que han fet possible el memorial Josep M. de Sagarra

Col·laboradors i rapsodes 


El públic a la cloenda de l'acte






dimarts, 22 de maig del 2012

Memorial Josep Maria de Sagarra

Us presentem el cartell que anuncia el Memorial Josep Maria de Sagarra que es realitzarà al Centre Recreatiu de Guardiola el dia 8 de Juny.

A continuació vegeu el programa de mà en el qual es detallen les obres i els membres que recitaran.

diumenge, 12 de febrer del 2012

Macià contra Companys (Cinefòrum)

El dissabte dia 11 de febrer una vintena de persones van assistir al cinefòrum de la pel·lícula '14 d'abril. Macià contra Companys'. La introducció que va fer el professor de la Universitat de Lleida, Joaquim Capdevila, va dibuixar el context previ als fets del 14 d'abril. Va proporcionar un marc interpretatiu eficaç per entendre millor la pel·lícula. Una vegada finalitzada la pel·lícula es va encetar un torn obert de paraules en el marc del qual es van fer preguntes i reflexions interessants. 

Joaquim Capdevila i el sots-president d'Empelt , Manel Corbella


diumenge, 5 de febrer del 2012

Escòcia, el nítid reflex de Catalunya?

El dimarts dia 31, els regidors de l’ajuntament de Font-rubí es van adherir a l’Associació de municipis per la independència i, aquest cap de setmana, arreu de Catalunya  l’ANC (Assemblea Nacional de Catalunya) han convocat actes per informar als ciutadans de Catalunya dels objectius que es proposen acomplir. Avui, a Tàrrega, Pere Pugès ha enumerat breument els objectius de l’ANC:
1.       Aconseguir el màxim de votants a favor de l’Estat Català.
2.       Aconseguir que els polítics facin explícit el seu suport a l’Estat Català.
3.       Mostrar a la resta del món que som una majoria qui vol l’Estat Català.
El missatge únic que traeixen aquests tres objectius és arribar al primer objectiu  a través d’un procés democràtic. Així doncs, els actes que es convocaran a partir d’ara endavant són:
El 10 de Març se celebrarà la sessió constituent de l’assemblea a Barcelona. A partir del 23 de juny començarà la marxa per la independència dividida en 10 columnes que recorrerà tot el territori català i, finalment, confluiran  el dia 11 de setembre a Barcelona des d’on s’iniciarà  la primera gran manifestació independentista amb la mirada dirigida al referèndum  que se celebrarà a nivell de país  entre el maig i juny del 2013.  Per tal que aquest referèndum tingui una traducció política fan falta més de 2 milions i mig de catalans que vagin a votar. Si això s’aconsegueix Catalunya, finalment, podrà, a Espanya, dir-li adéu.
Els catalans mantenim l’esperança que aquest sigui el camí més proper i segur per aconseguir la sobirania i, ara més que mai, quan tenim Escòcia on emmirallar-nos. Si Escòcia aconsegueix la independència, aquest fet marcarà un punt i apart a la història dels nacionalismes europeus occidentals pel fet que Escòcia serà el primer país de l’Europa occidental que aconsegueix la independència per la via democràtica des de la Segona Guerra Mundial. Ara bé, hem de tenir present certes variables que ens diferencien dels escocesos.  En primer lloc, el procés per la preparació del referèndum ha estat impulsat per un grup polític liderat per Alex Salmond. Per tant, Salmond es podrà valdre d’institucions que avalin aquest procés i donin un plus de seriositat, legalitat i instituciaonalitat que aquí no tindrem perquè els polítics no hi treballen. En segon lloc, hem de recordar el caràcter pragmàtic dels anglesos, que van saber acceptar l’esfondrament de l’Imperi Britànic creant la Commonwealth per tal de mantenir relacions econòmiques en aquells països que van estar sota el seu domini. Ara bé, Espanya podria empassar-se l’orgull de veure’ns com un altre país amb qui només podrien mantenir relacions econòmiques? Seria bo que reflexionéssim sobre aquestes dues variables per no formar el símil Escòcia independent, Catalunya, doncs, també.
Compromís, treball, constància, suport mediàtic i polític és el que ens cal per aconseguir l’Estat Català.
Sònia Rubió